Entre tots hem vençut la Bruixa Esborradora! Els nostres amics us donen les gràcies per la vostra ajuda…
Atenció! Les artistes dels dibuixos més votats per tots vosaltres són:
- Mariona Creus – 11 anys > Bràquet Bo (dibuix núm. 2)
- Mariona Dabán – 7 anys > Pòcim Pudent (dibuix núm 4)
- Laura Fontanet – 10 anys > La Dolça (dibuix núm 5)
Aquestes tres artistes triaran una Càmera Instantània o un Set de Pintures. La seva il·lustració serà la imatge final del personatge
I recordeu que tots els participants que ho volgueu teniu una revisió complerta i gratuïta a Ortodoncia Sant Cugat
Votació oberta fins el 17/6 a les 15:00
Dies Hores Minuts Segons
Les súper creacions rebudes:
S’acceptarà una votació per IP. Podeu votar un dibuix de cada categoria:
El Bràquet Bo
- 1 (42%, 94 Votos)
- 2 (58%, 129 Votos)
Votantes totales: 223
El Gran Mag Pòcim Pudent
- 3 (46%, 230 Votos)
- 4 (54%, 268 Votos)
Votantes totales: 498
La Dolça
- 5 (27%, 215 Votos)
- 6 (17%, 134 Votos)
- 7 (22%, 175 Votos)
- 8 (14%, 108 Votos)
- 9 (14%, 111 Votos)
- 10 (7%, 55 Votos)
Votantes totales: 798
El Mag dels somriures perfectes
Hi havia una vegada un aprenent de mag anomenat Bràquet Bo, que volia sorprendre al seu mestre. Per fer això va pensar en crear un encanteri per ajudar a tots els nens i nenes del món. Com que sabia que és molt important tenir un bon somriure, va pensar en inventar un encanteri capaç de donar el somriure perfecte a tot aquell que el rebés. Havia de ser un encanteri que actués mentre els nens i les nenes dormien.
Però hi havia un problema… El seu mestre, el Gran Mag Pòcim Pudent, havia prohibit a tots els aprenents fer encanteris que no estiguessin escrits al Gran Llibre dels Encanteris Fantàstics. Només podien reproduir els encanteris que estaven escrits al llibre i, sota cap circumstància, podien fer-ne de nous sense permís i supervisió d’un mag experimentat.
En Bràquet Bo, que era un aprenent valent però una mica trapella, no va fer cas de la prohibició i va crear un encanteri nou. Amb plantes mullades de rosada recollides la matinada de Sant Joan i amb uns altres ingredients secrets va fer una poció. Després va pronunciar unes paraules màgiques i va tenir llesta la barreja màgica. Per provar-la, va decidir utilitzar-la en la seva germaneta, la Dolça.
La Dolça era una nena de 6 anys a qui l’agradaven molt i molt les llaminadures. En menjava a tota hora, era el que més l’agradava del món!
Els seus pares li deien que no en mengés tantes, que duien molt de sucre i no eren bones per a la seva salut ni per a les seves dents. Com tots sabem, el sucre afavoreix que surtin càries que fan que les dents es tornin negres i que es podreixin i caiguin. Però ella no feia cap cas dels consells dels seus pares! Pensava que allò tan bo no podia fer-li mal i se les menjava d’amagat.
A la Dolça tampoc l’agradava raspallar-se les dents i no ho feia gaire sovint. Quan ho feia se les raspallava malament. Ella creia que les seves dents eren prou resistents. Com que la Dolça va seguir menjant llaminadures a tota hora i després no es raspallava les dents, finalment li van sortir les temudes càries. Les dents se li van tornar lletges i li feien molt mal.
En Bràquet Bo no suportava veure la seva germaneta patint amb aquelles dents tant lletges. Volia que tingués un somriure perfecte, el més bonic del món!. Per això va decidir donar tres gotes de la poció màgica a la Dolça abans que anés a dormir.
Al matí següent va sentir un xiscle molt i molt fort que venia de l’habitació de la Dolça. Va anar-hi corrent i en obrir la porta va veure que la poció havia fet efecte! Però no el que es pensava…
La Dolça tenia unes dents perfectes, blanques, boniques, alineades i ja no li feien mal. Però eren unes dents d’adult! Grans com les dels seus pares. Imagineu quina boca tenia la Dolça, una nena de 6 anys amb aquelles dents tant grosses! Gairebé no podia menjar. Tampoc volia sortir de casa per por que la gent es rigués d’ella.
El nostre aprenent de mag va quedar corprès i espantat. Ell no volia això per a la seva germaneta ni per a cap nen o nena del món. També va adonar-se que fer les coses massa de pressa i sense pensar-les bé resulta arriscat i no sempre porta al resultat desitjat.
Va passar molts dies i moltes nits cercant una solució. Va provar de refer l’encanteri. Va consultar el Gran Llibre dels Encanteris Fantàstics. Va intentar tot allò que se li va ocórrer però no va poder arreglar el problema de la Dolça. Mentrestant, ella seguia tancada a la seva habitació sense voler veure ningú i només menjava sopes amb una canyeta.
Al final al Bràquet Bo només li va quedar un remei: anar a la Torre del Gran Mag Pòcim Pudent a demanar-li ajuda. Com podeu imaginar, el gran mag es va enfadar molt! El seu aprenent havia incomplert una de les primeres normes de l’escola de mags. Recordeu quina era? Exacte! No fer encanteris que no estiguessin escrits al Gran Llibre dels Encanteris Fantàstics.
El Gran Mag Pòcim Pudent era molt estricte amb els seus aprenents però també se’ls estimava molt. Va decidir ajudar al Bràquet Bo i també aplicar-li una tasca com a conseqüència de la seva malifeta.
Amb unes paraules màgiques, que només els grans mags coneixen, va desfer l’encanteri del seu aprenent. També va arreglar les càries de la Dolça. Però abans li va fer prometre que no menjaria tantes llaminadures i que es raspallaria les dents tres vegades cada dia.
Pel que fa aI Bràquet Bo, li va dir que estava expulsat i que només podria quedar-se a l’escola de màgia si feia la tasca que li diria. També li havia de donar la seva paraula de no fer trampes.
Voleu saber quina va ser la tasca que li va posar al seu aprenent? El va obligar a trobar un remei perquè tots els nens i nenes del món poguessin tenir unes dents que funcionessin bé. I també que els donés un somriure perfecte. Hi havia una sola condició: no podia fer-ho amb màgia.
L’aprenent es va posar a fer feina amb moltes ganes. Després de passar molt i molt temps estudiant moltes boques i de fer moltes i moltes proves va trobar la solució. Va provar-la amb la Dolça i va funcionar! Finalment la Dolça tenia unes dents que funcionaven molt bé i lluïa un somriure perfecte. Estava súper contenta i molt agraïda al seu germà.
Llavors en Bràquet Bo va anar molt il·lusionat a ensenyar-li la solució trobada al seu mestre. Pensava que es podria quedar a l’escola i solucionar els somriures infantils!
Li va presentar una solució que semblava màgica però que no ho era. Va inventar un sistema de filferros que tibaven de les dents per alinear-les i posar-les al lloc que toca. Aquests filferros es passaven per unes peces metàl·liques enganxades a les dents. Després d’un temps de dur-los i d’anar-los ajustant, les dents es posaven a lloc i els somriures esdevenien magnífics!
El Gran Mag Pòcim Pudent va quedar molt sorprès de la gran feina que havia fet el seu aprenent. Va comprovar que el sistema funcionava a la perfecció i que els resultats semblaven màgics. També va veure que era fàcil de dur i que no suposava cap problema pels nens i nenes.
Com a premi va permetre que el seu aprenent es quedés a l’escola per seguir estudiant màgia. Però el gran mag es va endur una sorpresa! En Bràquet bo va renunciar a seguir aprenent màgia. Li va dir que volia dedicar-se en cos i ànima a perfeccionar encara més aquest sistema. També volia ensenyar-ho perquè altres poguessin ajudar a crear somriures.
Al mag li va fer pena perdre un alumne com el Bràquet Bo, però també el va alegrar molt la decisió del seu aprenent. Li va agradar tant que el va ajudar a fundar la primera escola per ensenyar aquest sistema. Li van dir la Gran Escola d’Ortodòncia que va dirigir durant molts i molts anys en Bràquet Bo. Allà va ser molt feliç ajudant a nens i nenes. També va tenir molts aprenents que avui són els que apliquen el sistema i que coneixem com ortodontistes.
Ah! I el Gran Mag Pòcim Pudent també va posar nom al sistema inventat. Sabeu quin nom va ser? Doncs en honor al millor aprenent que havia tingut mai li va dir: Bràquets
I aquests són els bràquets que avui els ortodontistes col·loquen a les dents. Solucionen problemes i creen els millors somriures del món: els somriures dels infants.
Bases del concurs
Votacions
- Votació popular, oberta a tothom
- 1 vot per persona
- Votacions durant 5 dies
Guanyadors
- Un premi per categoria: Pòcim Pudent, Bràquet Bo, Dolça
- Seran els que més vots populars obtinguin
- Es veurà el número de vots de cada dibuix al final de les votacions
- S’anunciaran els dibuixos amb més vots via web i mail
