L’Expansor de Paladar, també anomenat Disjuntor de Paladar, és un aparell d’ortodòncia que s’usa per a tractar el “paladar estret”. Aquesta és una de les patologies més freqüents en nens i nenes que ha de tractar-se en la infància. Els resultats són els esperats quan el tractament es fa a edats primerenques, en ple desenvolupament dels ossos maxil·lars. Si es tracta més tard, caldrà recórrer a un tractament més llarg, de major dificultat i molt probablement a una cirurgia.
Paladar estret: definició
Parlarem de paladar estret, quan l’os maxil·lar és més petit que l’os de la mandíbula. Morfològicament, i en condicions normals, el correcte és que sigui just a l’inrevés, que el maxil·lar superior sigui més ample que el maxil·lar inferior, també anomenat mandíbula.
Al paladar estret també se’n diu Paladar Ogival ja que la seva estructura s’assembla als arcs gòtics de base estreta, altura llarga i acabats en un angle molt tancat. Presenta una estructura corba i voltada.
El tractament per al paladar estret es realitza a través de l’expansor de paladar o disjuntor esquelètic. És un aparell molt usat en ortodòncia infantil la funció de la qual és la d’eixamplar el maxil·lar superior.
Paladar estret: causes
El paladar ogival es produeix principalment quan hi ha hagut o hi ha un desenvolupament anòmal de les estructures òssies durant l’etapa de creixement. Pot donar-se per factors d’origen congènit, mecànics o d’hàbits.
Les causes més habituals són:
- Genètiques o hereditàries.
- Obstruccions nasals. Poden ser d’origen vegetatiu o morfològic. Aquestes obstruccions porten a una respiració bucal/oral en lloc de nasal, i això pot contribuir al desenvolupament del paladar estret.
- Deglució irregular. Especialment quan s’empenyen les dents amb la llengua en el moment d’empassar.
- Pèrdua precoç de dents de llet
- Prolongació d’hàbits com a succió de dits i ús prolongat de tetines i xumets.
Problemes derivats del paladar estret
Els problemes d’aquesta patologia es donen sobretot en la nostra edat adulta podent ser molts i variats.
- Desgast prematur de les dents a conseqüència de posicions anòmales en l’acte de mastegar.
- Dolor o patologia de l’articulació temporomandibular (ATM). És la part de la nostra boca que enllaça els maxil·lars. La mossegada anòmala pot provocar maldecaps i dolors musculars.
- Apinyament dental per manca d’espai. Les dents s’apinyen, ja que els falta espai perquè se situïn i mantinguin en la seva correcta posició.
- Problemes d’higiene dental. En tenir les dents apinyades, el raspallat no és efectiu i això, al seu torn, pot derivar en càries i en malalties periodontals.
- Perduda o recessió de geniva a causa de les compensacions dentals produïdes per a compensar el problema esquelètic.
- Desviació mandibular funcional: la mandíbula es desvia durant el seu creixement degut als contactes dentals incorrectes derivats d’una discrepància de grandàries entre l’os del paladar i el de la mandíbula.
- Manca d’espai per als canins definitius: normalment provocada per un paladar poc desenvolupat que dona com a resultat un os massa petit perquè hi hagi espai suficient en l’arcada superior per a allotjar als canins permanents podent quedar aquests retinguts en l’os permanentment.
- Problemes respiratoris, ja que, el pas de l’aire que inhalem queda dificultat a conseqüència de tenir la base nasal més estreta del normal.
- Problemes digestius causats per una mala masticació.
La detecció precoç és fonamental per a l’èxit del tractament per això es recomana fer una primera revisió ortodòntica completa als 6-7 anys.
Correcció del paladar estret amb l’expansor de paladar
La solució passa per expandir la base òssia del paladar i ampliar el perímetre de l’arc dental. Tot això ho aconseguim amb el disjuntor o expansor de paladar. Solucionem els problemes de falta d’espai o de morfologia i grandària de l’os del maxil·lar. És el que anomenem ortodòncia interceptiva. La seva missió és la de corregir els problemes ossis dels maxil·lars dels nens i nenes.
L’expansor de paladar es col·loca, durant la fase de creixement, ancorat en els últims queixals de l’arcada superior i sobre el paladar. Té un caragol central que expandeix el disjuntor i aplica una força lateral que es transmet directament a l’os. D’aquesta manera l’os palatino es va obrint gradualment sense forçar les dents del pacient.
Hi ha expansors de paladar fixos i amovibles. Nosaltres preferim utilitzar els fixos abans que els de posar i treure. D’aquesta manera assegurem que l’expansió produïda serà realment de la base de l’os, i no solament del volcat de les dents. Per descomptat aquest aparell dental es dissenya individualment per a cada cas i boca.
El temps de tractament sol estar entre els 6 mesos i l’any en funció de la severitat de cada cas i de l’evolució del tractament.
És un procés indolor on el nen o la nena només notaran una lleugera pressió.
Solen habituar-se a ell ràpidament i poden seguir amb les seves activitats habituals sense cap mena de problema o impediment
Una vegada acabat el tractament amb l’expansor de paladar no serà necessari fer res més que esperar al desenvolupament complet dels ossos de la cara i l’erupció de tota la dentició definitiva. És a dir, fins als 13-14 anys podrem estar tranquils sabent que tot anirà bé.
A aquesta edat caldrà avaluar la posició i alineament final de tota la dentició i valorar si fos necessari iniciar un tractament d’ortodòncia definitiu en la ja dentició d’adult. En el cas d’adolescents l’opció recomanada i de major implementació és l’ortodòncia amb bràquets. Solen usar-se els bràquets metàl·lics o de ceràmica, que col·loquem a la cara externa de les dents. Aquests bràquets poden personalitzar-se triant el color que més els agradi d’una extensa gamma i podent canviar de color en cada visita.
Desgraciadament, quan som adults l’única manera de corregir el paladar ogival és mitjançant la cirurgia ortognàtica hospitalària combinada amb tractaments d’ortodòncia. Per descomptat aquest tractament és molt més complicat i provoca majors molèsties que si hagués estat realitzat a edats primerenques.
Com hem vist, és crucial que el tractament d’expansió del paladar es dugui a terme abans d’arribar a la pubertat, atès que és en aquest moment quan s’ossifica la sutura del paladar per on som capaços els ortodontistes de fer créixer l’os mitjançant ortopèdia dentomaxilofacial.
I és per això en què insistim en el fonamental de la revisió dental als 6 anys
Dr. Oriol Quevedo Pou
Ortodoncia Sant Cugat