CIRURGIA ORTOGNÀTICA i ORTODÒNCIA
Totes les respostes sobre el tractament de cirurgia ortognàtic o ortofacial aquí, de la mà del Dr. Quevedo, especialista en tractaments d’ortodòncia i cirurgia ortognàtica
Què és la
CIRURGIA ORTOGNÀTICA?
La cirurgia ortognàtica és un procediment quirúrgic mitjançant el qual es reposicionen els ossos del maxil·lar i/o la mandíbula (els que sostenen les dents), amb la finalitat d’aconseguir una correcta manera de mossegar (corregir l’oclusió), millorar un aspecte facial des del punt de vista estètic, o corregir un problema de vies aèries estretes (SAHS, síndrome d’apnea-hipo apnea del somni) que pugui tenir associat altre tipus de patologies sistèmiques de major gravetat.
Com el seu nom indica (del grec), ortognàtica: orthos (recte), gnathos (mandíbula), “posar rectes els ossos de la mandíbula”.
No és una cosa nova ni extraordinària, els cirurgians realitzen aquest tipus d’intervenció des de fa molt temps (les primeres cirurgies ortognàtiques estan descrites des de fa més de 100 anys).
Perfil 1.ABANS
Per sort, en les últimes dècades, la societat s’ha conscienciat molt d’aquest problema i de la necessitat del seu tractament, i en els últims 20 anys hem assistit a una evolució immensa en aquest camp, portant tot això al desenvolupament de millors i més avançades tècniques, instruments i materials. Aquest enorme desenvolupament ha permès reduir els temps de quiròfan, millorar el resultat final, reduir les molèsties postoperatòries i els temps de recuperació.
Per posar un exemple senzill fa 20-25 anys podia ser una cirurgia de 6 hores (molt complexa des del punt de vista tècnic i de planificació), i amb un postoperatori molest i llarg per al pacient. Avui dia s’està realitzant, prèvia planificació digital 3D, en 1 hora i mitja o 2 hores, amb millor resultat, menor inflamació, menors molèsties i menor temps de baixa per a una correcta recuperació.
Perfil 2. DESPRÉS
Qui ha de realitzar una CIRURGIA ORTOGNÀTICA?
L’encarregat de planificar i realitzar una cirurgia ortognàtica o orto facial, ha de ser sempre un CIRURGIÀ MAXILOFACIAL, que és el metge que ha realitzat una especialització (residència MIR) i formació en cirurgia maxil·lofacial.
Moltes persones acudeixen a la consulta d’ortodòncia amb una motivació estètica o funcional dient-nos; «no aconsegueixo mossegar bé, haig de tenir les dents mal posats» o «no m’agrada el meu somriure, vull arreglar-me les dents». Doncs bé, en molts d’aquests casos el problema que ells noten no és degut únicament a unes dents mal posats, sinó a uns ossos amb una grandària anormal, una forma incorrecta o una posició inadequada.
En què consisteix una
CIRURGIA ORTOGNÀTICA?
Consisteix a realitzar uns talls molt precisos en unes zones concretes dels ossos del complex maxil·lofacial, amb l’objectiu de poder mobilitzar aquests ossos o fragments, i ressituar-los en la seva posició adequada. Aquests talls es realitzen tots de manera intrabucal, és a dir, no existiran talls ni cicatrius a la cara.
És important destacar que les dents se sustenten sobre dos ossos. Les dents superiors es troben inserits en l’OS MAXIL·LAR, i les dents inferiors en l’OS MANDIBULAR o MANDÍBULA. Per aquesta raó, unes dents correctament alineades i ben posicionats sustentats sobre un OS AMB UNA FORMA o POSICIÓ INCORRECTA, no podran mai encaixar bé ni ser estèticament agradables si no es corregeix la posició o forma dels ossos, que és on està el problema.
Haig de portar ORTODÒNCIA per a realitzar una
CIRURGIA ORTOGNÀTICA?
SÍ. El paper de l’ortodòncia és fonamental per a poder realitzar una correcta cirurgia ortognàtica o orto facial. Sense un correcte posicionament i alineament de les dents sobre els ossos, no s’hauria de realitzar mai una cirurgia d’aquest estil, ja que, els resultats no serien predictibles i els riscos de sofrir complicacions augmentarien molt.
Per tant, el tractament de pacients de cirurgia ortognàtica ha de ser sempre un procediment en conjunt entre el cirurgià maxil·lofacial i el ortodoncista, que han de comentar i posar en comú el cas, i la planificació d’aquest, per a aconseguir el millor resultat amb les menors complicacions possibles.
Quan cal fer una CIRURGIA ORTOGNÀTICA?
Un procediment de cirurgia ortognàtica hauria de plantejar-se sempre en els següents casos:
Problema de respiració a causa d’un os de la mandíbula curt.
Problema d’oclusió o masticació que impedeixi una correcta funció o tancament dental a causa d’una forma o posició anòmala de l’os maxil·lar (superior) i/o de la mandíbula (inferior).
Problema estètic facial que afecti l’autoestima (o complex personal) a causa d’una forma anòmala dels ossos, desviació òssia, excés d’os (aspecte d’os molt prominent) o defecte d’os (aspecte d’os molt petit).
TIPUS DE CIRURGIA ORTOGNÀTICA SEGONS L'ANOMALIA D'OS PRESENT.
01
AVANÇ MANDIBULAR. RETROGNATIA MANDIBULAR, HIPOPLÀSIA MANDIBULAR. CLASSE II. MANDÍBULA CURTA.
En aquells problemes esquelètics de l’os mandibular (encarregat de suportar a les dents inferiors) quan aquest presenta una grandària menor del normal, i per això una projecció anterior insuficient, problema al qual anomenem RETROGNATIA MANDIBULAR o HIPOPLÀSIA MANDIBULAR.
La retrognàtia mandibular és una deformitat dentofacial molt freqüent en la nostra societat, en la qual observem una falta de projecció cap endavant de la mandíbula o mentó. Aquesta diferència de grandària entre l’os de dalt i el de baix pot donar la típica sensació de dents sortides, però en realitat el problema no és que les dents superiors estiguin sortides, sinó que la mandíbula és curta i està retardada.
El grau de dèficit de projecció de la mandíbula serà el que determini la severitat del cas i, per consegüent, l’empitjorament de la funció en el pacient, així com de l’estètica.
Si aquesta falta de desenvolupament de la mandíbula es detecta abans de l’adolescència, quan els ossos dels nens estan en desenvolupament, serà possible realitzar un tractament senzill d’ortodòncia combinat amb ortopèdia dentofacial per a corregir el problema, però una vegada l’os ha parat de créixer; l’única opció per a modificar la projecció de l’os serà la cirurgia d’avanç mandibular. A més, una retrognàtia mandibular pot provocar altres problemes com a apnees del son, roncs, dificultat respiratòria, aparició de «papada» o dificultat masticatòria.
EN QUÈ CONSISTEIX
EL TRACTAMENT EN AQUEST CAS?
El tractament comença amb la col·locació d’aparells d’ortodòncia per a alinear i posicionar perfectament les dents. Aquest procediment pot ser de 5 a 8 mesos. Una vegada tinguem les dents perfectament situades, serà el moment de parlar amb el cirurgià maxil·lofacial per a programar la cirurgia i passar un matí pel quiròfan per a realitzar l’operació (en la gran majoria de casos, l’endemà el pacient ja pot anar-se a la seva casa). L’operació consisteix, en línies generals, a realitzar uns petits talls a cada costat de l’os mandibular (sempre per dins de la boca), que permetran al cirurgià mobilitzar la mandíbula cap endavant i situar-la en la posició ideal.
Després de la cirurgia serà necessari continuar amb el tractament d’ortodòncia uns 6-9 mesos més per a acabar d’assentar i perfeccionar l’oclusió.
02
AVANÇ MAXIL·LAR i/o RECULADA MANDIBULAR EXCÉS MANDIBULAR, HIPOPLÀSIA MAXIL·LAR. MALOCLUSIÓ DE CLASSE III. MANDÍBULA PROMINENT. MOSSEGADA O TANCAMENT ANTERIOR INVERTIT.
En aquest cas ens referim a les deformitats de l’esquelet facial que provoquen una aparença de mandíbula prominent o sortida, el que anomenem un perfil de classe III esquelètica o prognatisme mandibular. Es caracteritza per la presència d’una mandíbula que sobresurt més enllà del llavi superior, de l’os maxil·lar, al revés de la condició normal on l’os maxil·lar (el superior) deu sempre estar lleugerament per davant de la mandíbula.
Fig. 1- tancament dental normal
Fig. 2- tancament invertit. Classe III dental a causa d’una mandíbula gran.
Per a explicar el tipus de deformitat facial i esquelètica de la qual estem parlant, mostrem una sèrie de retrats de membres descendents d’una mateixa família, la de les Cases d’Àustria i de Borbó, ja que, aquest tipus de trets o deformitats esquelètiques, presenten un gran component hereditari. Per aquesta raó, és important conèixer com són els pares i altres familiars dels pacients que, en edats primerenques, presenten algun indici d’aquesta tipologia facial, per a poder solucionar el problema abans de la fi del creixement.
En aquestes pintures dels membres de la reialesa espanyola podem apreciar com Carlos V, el seu besnet Felipe IV, i el fill d’aquest, Carlos II, presenten aquest tret facial familiar. També veiem a Fernando VII (besnet de Felipe V) amb un marcat prognatisme mandibular, així com un dèficit maxil·lar.
Les dents se sustenten sobre aquests dos ossos, l’OS MAXIL·LAR i l’OS MANDIBULAR o MANDÍBULA. Per aquesta raó, unes dents correctament alineades i ben posicionats sustentats sobre un OS AMB UNA FORMA o POSICIÓ ANÒMALA, no podran mai encaixar correctament ni ser estèticament agradables si no es corregeixen els ossos.
La deformitat facial-esquelètica de classe III de la qual estem parlant, pot deures a tres causes:
1- Falta de desenvolupament de l’os maxil·lar (superior), MAXIL·LAR PETIT.
2- Prognatisme mandibular, hiperplàsia mandibular, MANDÍBULA GRAN.
3- Combinació d’un MAXIL·LAR PETIT + una MANDÍBULA GRAN.
Si qualsevol d’aquestes tres causes és detectada en edats infantils on els ossos no s’han desenvolupat, estan immadurs i són modificables mitjançant tractaments d’ortopèdia dentoesquelètica combinada amb ortodòncia, serà indicat realitzar aquest tipus de tractament per a corregir el problema. Una vegada l’os hagi parat de créixer i l’individu hagi aconseguit l’edat adulta, l’única opció per a modificar la projecció de l’os serà la cirurgia ortognàtica d’avanç maxil·lar, reculada mandibular o una combinació d’ambdues.
Gràcies a la cirurgia ortognàtica combinada amb ortodòncia, podem corregir aquest tipus de problemes en els pacients adults, restituint la funció, l’estètica i la qualitat de vida.
EN QUÈ CONSISTEIX
EL TRACTAMENT EN AQUEST CAS?
Igual que en el cas de la mandíbula, el tractament comença col·locant aparells d’ortodòncia (per a posicionar idealment les dents) durant 6-9 mesos. Amb les dents ben alineades programarem la cirurgia amb el cirurgià maxil·lofacial, que es realitzarà en el quiròfan i sota anestèsia general en un temps d’entre 2-3 hores (en la gran majoria de casos, l’endemà el pacient ja pot anar a la seva casa). L’operació consisteix, en línies generals, a realitzar uns petits talls a cada costat de l’os mandibular per a poder retrassar-lo si és necessari, i de la mateixa manera es realitzen unes incisions en l’os maxil·lar per a poder desplaçar-lo en direcció anterior, segons la planificació quirúrgica. Després de la cirurgia serà necessari continuar amb el tractament d’ortodòncia uns 6-9 mesos més per a acabar d’assentar i perfeccionar l’oclusió.
03
EXPANSIÓ DEL PALADAR. PALADAR ESTRET EN ADULT. MOSSEGADA CREUADA ESQUELÈTICA. MAXIL·LAR COMPRIMIT.
La compressió de l’os del maxil·lar (paladar estret, paladar ogival) sol ser una condició molt freqüent en la nostra societat. La bona notícia és que, si s’acudeix de manera primerenca a l’ortodontista, ell podrà corregir-ho amb uns aparells simples sense haver de fer cap mena d’intervenció major ni cirurgia ortognàtica.
El problema succeeix quan a edats primerenques no s’ha detectat o corregit aquest problema i el nen creix, madura i desenvolupa tot el seu creixement esquelètic amb el paladar estret.
Quan ens trobem un pacient adult amb un os del maxil·lar estret, l’única manera de corregir-lo serà mitjançant un abordatge combinat de tractament d’ortodòncia i cirurgia ortognàtica que permeti expandir esquelèticament l’os sense danyar les dents i el peridont.
Avui dia existeix un procediment alternatiu anomenat MARPE (Miniscrew Assisted Rapid Palatal Expansió) per a evitar haver de realitzar la cirurgia, però ha de ser l’ortodontista qui valori si, per edat o condició particular, és viable realitzar aquest procediment o si és convenient anar directament a la cirurgia d’expansió esquelètica SARPE (Surgically Assisted Rapid Palatal Expansió).
