La cirurgia ortognàtica o ortofacial és una disciplina que busca corregir la malposició o forma dels ossos de la cara per a millorar l’aparença facial, la funció masticatòria, la respiració i la parla
Aquesta especialitat quirúrgica ha evolucionat considerablement al llarg del temps, oferint solucions efectives per a una àmplia gamma de casos de, fa uns anys, molt difícil solució. Aquesta gran evolució ha permès reduir els temps de quiròfan, millorar el resultat final, reduir les molèsties postoperatòries i els temps de recuperació.
Què és la Cirurgia Ortognàtica?
La Cirurgia Ortognàtica és un procediment quirúrgic dissenyat per a corregir deformitats facials i esquelètiques, com a maloclusions, desproporcions mandibulars, prognatisme o retrognatisme maxil·lar o problemes en vies aèries, entre altres. Aquests problemes poden ser congènits, hereditaris o adquirits a causa de traumatismes o malalties.
A través d’una intervenció quirúrgica altament especialitzada, es reposicionen els ossos del maxil·lar i/o la mandíbula. Mandíbula i maxil·lar són els ossos que sustenten les nostres dents i l’objectiu final d’aquestes intervencions, que han de combinar-se sempre amb tractaments d’ortodòncia, és “posar rectes els ossos de maxil·lar i mandíbula”. El terme “Cirurgia Ortognàtica” deriva del grec sent: ortognàtica: orthos (recte) i gnathos (mandíbula).
L’objectiu principal d’aquesta cirurgia és restablir l’harmonia facial, millorant tant la funció com l’estètica del rostre. Per a aconseguir-ho, es realitzen talls molt precisos en els ossos de la mandíbula i/o el maxil·lar. Una vegada fragmentats aquests ossos, es reposicionen per a dur-los a una posició adequada i aconseguir que les dents encaixin correctament i es restableixi un equilibri dental oclusal i facial adequats.
Els talls es realitzen tots de manera intrabucal, és a dir, no es veuran talls ni cicatrius a cap lloc de la cara.
Origen i Evolució de la Cirurgia Ortognàtica
Històricament es considera a Simon Hullihen el fundador de la cirurgia bucal i maxil·lofacial. Va ser un cirurgià nord-americà d’origen irlandès nascut en 1810 a Point Township, Pennsylvania.
La primera evolució de la Cirurgia Ortognàtica es remunta a principis del segle XX, quan cirurgians maxil·lofacials i ortodoncistes van començar a col·laborar per a abordar els casos més complexos de maloclusió i deformitats facials. No obstant això, va ser a la dècada de 1950 quan aquesta disciplina va començar a consolidar-se com un camp independent, amb la introducció de tècniques quirúrgiques més avançades i una comprensió més profunda de la biomecànica facial.
Amb l’arribada de nova tecnologia, com la tomografia computada i la simulació per computadora, la Cirurgia Ortognàtica ha experimentat avanços més que significatius en la precisió diagnòstica i planificació preoperatòria. Aquests desenvolupaments han permès resultats més predictibles i una recuperació més ràpida i confortable per als pacients.
Quins casos tracta la Cirurgia Ortognàtica?
La Cirurgia Ortognàtica només poden realitzar-la cirurgians maxil·lofacials altament especialitzats, els qui treballen en estreta col·laboració amb ortodoncistes per a planificar i executar el tractament de manera integral.
El paper de l’ortodòncia és fonamental per a poder realitzar una correcta cirurgia ortognàtica o ortofacial. Sense un correcte posicionament i alineament de les dents sobre els ossos, no s’hauria de realitzar mai una cirurgia d’aquest estil, ja que, els resultats no serien predictibles augmentant els riscos de sofrir complicacions imprevistes. Per aquest motiu, abans de la cirurgia, el pacient sol sotmetre’s a un període de tractament ortodòntic per a alinear les dents i preparar-los per a la cirurgia.
Aquesta cirurgia s’indica per a una varietat de casos, que inclouen:
Maloclusions Greus. Es donen quan les dents superiors i inferiors no encaixen adequadament.
Prognatisme o Retrognatisme. En aquest cas el pacient presenta mandíbules superiors o inferiors prominents o retraçades, respectivament.
Asimetries Facials. Com a conseqüència del desenvolupament desigual dels ossos facials, causant una aparença desequilibrada.
Apnea del son. Les vies respiratòries estretes poden provocar apnees mentre dormim.
Un procediment de cirurgia ortognàtica hauria de plantejar-se sempre en els següents casos:
- Problema de respiració a causa d’un os de la mandíbula curta.
- Problema d’oclusió o masticació que impedeixi una correcta funció o tancament dental a causa d’una forma o posició anòmala de l’os maxil·lar (superior) i/o de la mandíbula (inferior).
- Problema estètic facial que afecti l’autoestima
Beneficis de la Cirurgia Ortognàtica
La Cirurgia Ortognàtica sovint es combina amb altres especialitats mèdiques i odontològiques per a garantir resultats òptims. La col·laboració entre cirurgians maxil·lofacials, ortodoncistes, otorrinolaringòlegs i altres professionals de la salut és crucial per a un enfocament integral del tractament.
Els principals beneficis de la Cirurgia Ortognàtica són:
- Millora Estètica. Corregeix deformitats facials i millora la simetria facial.
- Millora Funcional. Restableix la funció adequada de masticació, parla i respiració.
- Millora de la Qualitat de Vida. Els pacients solen experimentar una millora significativa en la seva autoestima i qualitat de vida després del tractament.
Hi ha més beneficis en funció de les particularitats de cada cas i cal esmentar que la recuperació de la cirurgia ortognàtica pot ser prolongada i requerir cures postoperatòries intensives, inclosa una dieta suau i seguiment mèdic regular.
